QUÈ ÉS EL PENSAMENT POSITIU?

La tradició del pensament positiu es basa en tres principis fonamentals (Béjar, 2014):

• Manté que la felicitat és un do suprem.
• Defensa que els nostres problemes tenen causes psicològiques, deixant de costat els factors socials, culturals, polítics o econòmics.
• Sosté que els problemes són tractables i es poden solucionar a través del pensament positiu.

És a dir, anima a pensar que no hi ha res dolent en el sistema i que el que està malament té a veure amb l'actitud personal de cadascun /a. Això pot fer que et sentis mal no sols pel que et passa, sinó també per no sentir-te bé.

Però, és això també Psicologia Positiva? 

Diferències entre Pensament Positiu i Psicologia Positiva

La Psicologia Positiva posa el focus en els nostres recursos personals, en les fortaleses, les emocions positives o el sentit vital, però sense negar mai el dret a sentir tristesa, empipament o qualsevol altra emoció desagradable.

És molt important distingir que portar el focus d'atenció al positiu no implica que amb això s'aconsegueixi canviar la realitat (com en el pensament positiu). Simplement, es basa en el fet que cada situació vital té aspectes negatius, neutres i positius, així com agradables i/o desagradables. La Psicologia Positiva pretén fer-nos conscients del positiu que ja hi ha i, a partir d'aquí, obtenir una visió més completa de la realitat.

No simplifiquem. La Psicologia Positiva cerca un enfocament equilibrat on tenen cabuda totes les experiències humanes, tant les problemàtiques com les que contribueixen al benestar. Aquesta és la diferència fonamental de la Psicologia Positiva amb el corrent del Pensament Positiu.