QUAN MÉS TENIM, MENYS CÒMODES ESTEM

Intel·lectuals han argumentat convincentment que el dolor i el plaer formen dues motivacions poderoses que subjauen pràcticament en cada decisió humana i en el comportament humà.

Simplificant les coses, crec que quan parlem de dolor i plaer, tots dos s'interconnecten en el nostre cervell. Al final és parlar de malestar i confort, penso que són cosins conceptuals si no germans conceptuals i crec que és oportú, parla de confort i molèsties perquè, i no s'equivoquin, vivim en una era sense precedents.

La mitjana típica de ciutadans normals de molts països, essencialment viu millor que el que ho va fer els reis i reines de l'antiguitat i a això afegim meravelles tecnològiques, coses com la capacitat de saltar entre continents en l'interval d'un grapat d'hores a través d'una aerolínia comercial o de la comunicació global. Aquestes tecnologies no són res més que aquest miracle que ens permet arribar al nostre entorn, tant social com físic i realment prendre el control de nosaltres.

I de cop ens queixem que estem sols i que tenim por de la solitud. Por de què? Si passem el dia amb les xarxes socials, com és que ens sentim sols? Si tenim connexió social a una gran varietat d'instants i opcions d'entreteniment per a vèncer tot l'avorriment i tota solitud amb l'ajuda de la tecnologia.

Vull dir que és absolutament increïble la capacitat que tenim per a controlar l'entorn, per a fer-lo menys fàcil, menys dolorós i més còmode, però crec que és possible que tinguem massa. Cada vegada necessitem més i més, i encara més. I quan més tenim més volem. I així ens desconnectem de la pràctica de sentir-se incòmode i suportar malestar emocional i el malestar social.