FELICITAT, QUIN NOM TAN BONIC

La felicitat és una emoció que es produeix quan creus haver aconseguit una meta desitjada, però al final, la felicitat no depèn de les coses que tenim, sinó del que som.

Creiem que la felicitat és un estat que es manté quan s'aconsegueix, però com qualsevol emoció, té una corba de pujada, un punt àlgid i una corba descendent. "Seré feliç quan…" és el pensament més estès avui dia. Però i si comencem a veure la felicitat com un continu on ja som?

Us convido a pensar en la felicitat com una escala de caragol, sense principi ni final. Sempre som a dins d'aquesta escala, però a vegades estem uns esglaons més amunt i altres vegades uns més avall, encara que sempre, sempre, sempre estem dins d'aquesta escala anomenada felicitat.

No donem gràcies per tenir aigua corrent cada dia els 365 dies de l'any durant les 24 hores del dia, ni gràcies per veure el sol, ni gràcies pels climatitzadors, sinó que ara dins del cotxe tenim climatitzador per al conductor i per als acompanyants, com si tenir el mateix aire no suposés un confort. I si ho mirem des de la perspectiva de l'escala, no és l'aigua o el sol o una abraçada o la calma i la pau, felicitat?

Sempre hem sentit que "els diners no donen la felicitat, però ajuden". En certa manera, aquesta dita pot ser certa fins a un punt. Però diversos estudis (Gallup-Healthways Well-being Index; GHWB, Gallup, 2008) han demostrat que hi ha un llindar en els 75.000 $ a partir del qual la felicitat deixa de correlacionar amb els diners. Així doncs, a partir d'un nivell de renda, el benestar subjectiu dels individus es veu limitat. Com més comoditats tenim, aquestes es converteixen en la nova normalitat i per a estar més còmodes i més feliços necessitem més. Per tant, es conclou que els alts ingressos compren la satisfacció amb la vida, però no la felicitat.

En un altre estudi, Quoidbach et al. (2010) reporten que les persones amb més ingressos mostren una menor capacitat per a assaborir els petits plaers que se'ns brinden dia a dia. Al seu torn, s'ha comprovat com les experiències (fer una passejada per la muntanya, assaborir una posta de sol, anar a un restaurant a menjar; anar de viatge; una cervesa amb les amigues, fer activitats exclusives) produeixen més felicitat que les compres materials.

I encara que aquests estudis ens donin les dades exposades, no hem de rebutjar la vida plaent, però com a part d'un conjunt de camins en el nostre interior per on arribarem a ella.

I quins són aquests camins?